«Bona tarda. Gràcies, president. Benvinguda, ministra. Avui debatem una esmena a la totalitat presentada per VOX contra un projecte de llei que, tot i no resoldre tots els problemes relacionats amb la incapacitat permanent, és un pas endavant necessari i coherent. Aquest projecte no sorgeix del no-res, sinó que respon a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga l'Estat espanyol, un cop més un cop més- a reformar la seva legislació laboral per protegir millor els treballadors amb incapacitat permanent. En aquest cas parlem d'acomiadaments. Hi ha una altra sentència d'acomiadaments que està per allí..., pendiente ja saps de què va. I aquí rau l'accent del debat. La pregunta que els hi faig és la següent: quan una persona pateix una incapacitat, hauríem de permetre que perdi automàticament la seva feina o bé, com defensa aquest projecte, exigir que les empreses s›esforcin per adaptar el lloc de treball perquè el treballador pugui continuar prestant els seus serveis? Aquesta seria la pregunta. I està clar quina és la resposta de VOX a aquestes preguntes: el seu projecte no defensa explícitament els drets dels treballadors ni ofereix una solució a les injustícies que pateixen les persones amb discapacitats permanents. El que proposen és una visió, jo diria, retrògrada i, diria, deshumanitzada, que considera el treballador com una peça prescindible d'un engranatge productiu. Per vostès, quan una persona ja no és rendible, l'empresa té el dret d'abandonar-la sense cap responsabilitat. Creiem que no està bé.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.