«I hem de ser honestos també, senyora ministra i tots els altres. Aquest projecte de llei, tot i que és un pas endavant necessari, no resol totes les problemàtiques que envolten la incapacitat permanent. Massa persones amb afectacions greus continuen sense rebre el reconeixement que mereixen, i això és una inhumanitat del sistema, que tracta les persones més vulnerables com a elements no productius, simplement. Des del Grup Republicà defensem que la solució passa per una reforma més profunda del sistema de reconeixement d'incapacitats. Caldria establir criteris més clars, més transparents i més justos per avaluar les situacions d'aquests treballadors. Per què? Perquè, fins al dia d'avui, quan a una empresa se li notificava que un treballador havia aconseguit el reconeixement d'una incapacitat permanent, massa vegades li rescindia el contracte de forma automàtica. I llenço una gran pregunta, amb la qual crec que podem interpel·lar tothom: hem de permetre que les empreses deshumanitzin els treballadors i rescindeixin automàticament els contractes quan ja no són tan rendibles com abans? Es poden tractar els treballadors com un objecte que quan ja no encaixa en els engranatges de l'empresa es llança a les escombraries? O, per contra, cal exigir que les empreses es responsabilitzin de totes les persones que les componen i adaptin els llocs de treball a les situacions de cada treballador? Evidentment, això requereix també dotar de més recursos econòmics i humans els tribunals mèdics per acabar amb l'arbitrarietat i la desatenció que avui pateixen molts ciutadans.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.