«Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. És una mica tard, eh? Potser estaran cansats. Potser no... El nivell d'atenció s'haurà relaxat, no? Escolti, jo els faria una reflexió a tots vostès, perquè el ple passat ja vam tractar la nostra interpel·lació. Coneixen de què va, coneixen el que hem exposat. Jo els faria una reflexió. Jo crec que hi hauria consens en pensar que els recursos públics s'han d'adreçar a resoldre les necessitats de la ciutadania i a fer progressar la nostra societat. Jo crec que hi estaríem bastant d'acord. En aquest context, doncs, jo diria: De què serveix un corredor mediterrani amb trams que no connecten entre si? De què serveix un corredor mediterrani que no connecta els ports i els grans centres d'activitat? De què serveix un corredor mediterrani inacabat 25 anys després? De què serveix un corredor mediterrani que aprofita vies antigues i compartides, les d'ample ibèric, compartides amb els trens de passatgers? Doncs serveix per tenir... O, perdó, de què serveix tenir el corredor més important de l'Estat per on passen 390 000 tones de mercaderies diàries, inacabat, 25 anys després i començar a invertir en corredors amb 33 000 tones de mercaderies diàries o zero tones de mercaderies diàries? De què serveix?»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.