«Per això, aquesta moció, que donem suport amb uns retocs que per fer-la una miqueta més real, ajuda a redefinir l'esquema del que es necessita per als propers anys en el tram ferroviari del Camp de Tarragona i el Penedès. Es necessitarà del consens i d'una gran inversió perquè el Corredor mediterrani sigui de mercaderies. Que l'èxit d'un no impedeixi el de l'altre. Acabo, presidenta. Necessitarem que les alcaldies pensin més en la ciutadania que es desplaça per anar a la feina i menys en low cost aeri. Alguns somien amb casinos i turisme extractiu per seguir especulant, model fracassat que expulsa la ciutadania dels seus municipis. La solució no és retirar vies, com ja van fer a Salou i Cambrils. El futur és el tren, el tramvia i el bus, la intermodalitat. Si el túnel de Castellbisbal era la porta d'Europa, el coll d'ampolla de Tarragona no pot ser obstacle insalvable que freni el desenvolupament ferroviari del corredor. Moltes gràcies. Perdó. Gracias, presidenta. Esta moción llega tarde, llega quince años tarde, pero, aunque tarde, es motivo de alegría, porque al final parece que se entiende la necesidad de resolver el problema del cuello de botella ferroviario en Tarragona. A principios del siglo se fundó la Plataforma en Defensa del Ferrocarril, del que fui fundador, donde la principal reivindicación era reabrir la vía Reus-Roda a las mercancías, que fue cerrada en el 92. Los especialistas ferroviarios y los ingenieros la veían como la solución al problema que ya existía en aquellas fechas. Existía y existe la necesidad de derivar los trenes de mercancías por el interior en una plataforma distinta de la actual, la de la costa, salvando y mejorando el paso por La Pobla de Montornès y la Roda de Berà.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.