«Camuflar aquesta injustícia sumant-hi les transferències que per llei vostès han de fer als ajuntaments i a la Generalitat és trampa. I és trampa, perquè a Catalunya hi vivim un milió més de persones i enfront dels 170 ajuntaments de Madrid, nosaltres en tenim 950. Han pagat més transferències corrents, no perquè vulguin, sinó perquè la llei els obliga a pagar en funció del nombre d'habitants i d'ajuntaments. Ras i curt. I acabo. La setmana passada vostè afirmava també amb tota contundència en aquesta mateixa sessió de control, que 'este país tendrá presupuestos'. I amb qui els està negociant? Perquè negociar sempre és bo, però si no tenen majoria, a més de bo és necessari. Perquè per més cortines de fum que vostè escampi, sap que mentre no reconegui i actuï contra el càstig pressupostari a Catalunya, amb nosaltres no hi podrà comptar? I sense els nostres set vots no hi ha pressupostos. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, usted está acostumbrada a venir aquí, como ha hecho hoy, y mezclar opiniones suyas con datos de dudosa reputación para levantar una cortina de humo y distraer a todo el mundo. Pues mire, no. Usted puede intentarlo, pero la realidad es más tozuda y nosotros todavía más. Hace unas semanas, cuando yo le preguntaba si lo que ustedes habían firmado en Cataluña era un concierto económico, usted me decía que sí. Y no habían pasado ni veinticuatro horas, que usted misma cambiaba de opinión y, con toda contundencia, decía que solo se transferiría la recaudación del IRPF y no para el año que viene, sino para 2026. Y cuando le preguntaron por el resto de impuestos, usted decía, con una sonrisa, que a lo largo del tiempo. Otro ejemplo, este fin de semana -supongo que para preparar la pregunta de hoy- su Gobierno filtraba que Cataluña ha recibido más de tres mil millones de euros que Madrid de los Presupuestos del Estado. Nuevamente es una cortina de humo.»

Fragmento 2 de 3 de esta intervención.