«Bon dia, presidenta. Gràcies, senyora ministra. La compareixença d'avui, i ho ha dit vostè al començament de la seva intervenció, ha estat demanada per Bildu, per Esquerra Republicana i pel Grup Mixt; curiosament, grups que vam estar a la negociació de la Llei d'habitatge, o Ley de Vivienda, i que vam donar suport en aquell moment a la seva aprovació. A vostè això no li diu res? No li fa sospitar que potser algun dels acords que van arribar amb nosaltres o alguna de les coses que es va pactar en aquelles meses no s'han dut a terme? No li crea admiració que un any després de l'aprovació, un any i mig gairebé, un any després de l'aprovació d'aquesta llei, li estiguem reclamant que comparegui perquè considerem que no han tingut la valentia suficient com per tirar endavant algunes coses que s'havien previst i que eren imprescindibles perquè la llei funcionés? Perquè si no és així, no entenc com analitza aquesta sol·licitud de la seva compareixença i jo ho lamento perquè algú deu pensar que a mi m'agrada ser dura des del faristol. No m'agrada gens. A mi m'encantaria sortir aquí i dir que vostès ho han fet perfectament perquè la llei l'he pactada jo, però és que està molt contenta d'haver-se conegut. És que algunes de les coses que estan dient feien caure la cara de vergonya. És a dir, vostè no pot arribar aquí i no donar explicacions sobre el grup de treball que amb sis mesos havien de fer sobre els contractes de lloguer, és a dir, de lloguer de temporada.»

Fragmento 1 de 13 de esta intervención.