«Ho faran? Posaran com a condició de possibilitat, en els casos de desnonaments, que s'hagi ofert un lloguer social, quan -i escoltin-ho tots, perquè sinó resulta que expropiem les vídues- els llogaters..., els arrendadors, siguin grans propietaris, ho faran? Perquè els hi votarem que sí. Els hi votarem que sí. Perquè resulta que aquest estat tan federalitzat no ens permet fer-ho a nosaltres. Però ho vam provar. I clar que Catalunya és l'única que aplica la llei d'habitatge i l'única que té zones tenses. Jo ja no sé si és perquè som els únics que de veritat tenim problemes amb l'habitatge, però sí que sé que som els únics que tenim partits d'esquerres suficientment valents com per fer-ho, perquè en aquests escons el que detecto és una immensa covardia. Plantin cara ja a Blackstone, plantin cara ja als fons voltors. Això no es tracta d'aquesta lluita que ens han dit entre petits propietaris... Deia Errejón algun dia: 'El unicornio' del petit propietari, que compensa subvencions. No va d'això. Va d'una pressió, efectivament, d'un món globalitzat, amb tot d'expats a la meva ciutat parlant en anglès -no se preocupen, no parlen en català, parlen en anglès o parlen en italià o parlen en francès, però en català, no- que pul·lulen per allà i que cobren els sous dels seus països d'origen pagant els preus d'aquí.»

Fragmento 5 de 13 de esta intervención.