«Presidenta, senyories, molt bona tarda. Avui debatem la presa en consideració de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una proposta que, malgrat el canvi de nom i un èmfasi retòric que es dona en la part de la llibertat del binomi llibertat-seguretat a l'exposició de motius, al primer article d'aquesta proposta deixa ben clar que som davant d'una simple modificació de la llei de seguretat ciutadana de 2015. No seré jo el que ara menystingui les millores que s'han incorporat, que s'incorporen ara en aquesta proposta, i que han resumit els diputats Santiago i Legarda, que m'han precedit, però sí que crec que cal aixecar una mica la mirada, i si ho fem, veiem que la proposició que se'ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel Partit Popular en el nefast, en el molt nefast, legislativament parlant, any 2015. És important recordar el context de l›aprovació de la llei mordassa. El 2015 va ser l›any que l›estat profund espanyol, per la via de la majoria absoluta del PP, va preparar tota una bateria legislativa que en el seu conjunt suposa un cop a l›estat de dret, que ha servit després als ressorts institucionals, policials, judicials, econòmics, mediàtics de l›Estat per criminalitzar al crit de '¡a por ellos!' i amb total impunitat els moviments socials assenyalats com a enemics d›Espanya, i molt concretament l›independentisme català. Recordem-ho: la reforma del Tribunal Constitucional que fa de l›òrgan de garanties un actor polític sectari com el que més, que interfereix en l›activitat legislativa i executa les seves pròpies resolucions; la reforma penal sobre terrorisme gihadista, que obre la porta a un terrorisme difús, sense violència, contrària als estàndards europeus, una autèntica amenaça, com hem vist en les últimes gesticulacions del jutge García Castellón; o el delicte d›enaltiment del terrorisme, la mordassa penal. Totes aquestes normes, i moltes més, amb l›objectiu únic de trolejar les garanties de l›estat de dret i emparar la repressió sense límits de l›adversari polític.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.