«Bé, acabem amb el clàssic 'està bé allò que acaba bé'. El nou text rebaixa a lleu desobediència les faltes de respecte; hauran de ser objectivables i, a més, es podrà aixecar la sanció. Es revisarà el protocol sobre les devolucions en frontera i queda clar que les pilotes de goma s'han d'eliminar. En definitiva, allò que fa un any era impossible ara és possible. Podria ser millor la llei? Sí, podria ser millor. Podria no haver-hi ambigüitat en l'acord establint uns temps concrets sobre l'eliminació definitiva de les pilotes de goma. Podria establir-se un règim sancionador clar i explícit també per als agents que incompleixin? Sí, es podria. De manera explícita, que s'eliminessin també les devolucions en calent. Però la política és posar-se d'acord i ara ho hem fet, i estem convençuts que aquesta llei d'avui ja no és la llei morrió, ja no és la llei mordassa, i en això hem treballat per al bé de tots nosaltres. Gràcies. Es hora de hacer una breve reflexión sobre cómo el paso del tiempo crea injusticias. Hemos tenido que pasar tres elecciones generales y cinco años de gobierno teóricamente progresista para enfrentarnos a la derogación de este lío político. En el año 2018, Pedro Sánchez consideraba urgente derogar la ley mordaza. ¡Suerte que era urgente, señor Sánchez! Hoy el PSOE finalmente nos da la razón; lástima que no haya sido antes. Esquerra y otros grupos, como Bildu, avisaron que hacía falta eliminar unos puntos que eran del todo incompatibles con nuestro sistema de libertades. El paso del tiempo, señorías, crea injusticia, crea dolor, y deberíamos haber derogado antes esta desgraciada y lesiva ley. Habríamos ahorrado mucho sufrimiento a muchas personas y a muchos colectivos que han sido multados, encausados y condenados por una ley impropia, aberrante, indigna y que no nos deja bien como legisladores.»

Fragmento 6 de 7 de esta intervención.