«Creu senyor Sémper que els nens catalans no celebrarien als col·legis les victòries de les seleccions catalanes? Li asseguro que les celebrarien i tant que les celebrarien! A Catalunya tenim clubs esportius des de mitjans del segle XIX i federacions des de principis del XX: futbol, tennis, atletisme, natació, rugbi, que són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. I hi ha un cas del que no volen sentir ni parlar, però els hi farem un recordatori. La Federació Catalana de Rugby es va crear el 1922 i, gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia del 1932, va ser fundadora de la Federació Internacional a París el 1934, amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. I no, no hi era a Espanya, però Franco ho va resoldre. Franco ho va resoldre. El 1940, després de la Guerra Civil, saben què va fer? Va dissoldre la Federació Catalana. I vostè parla de polititzar? Això era polititzar. També hi ha el cas de la Federació Catalana de bitlles i bowling, reconeguda el 2008 com a membre de la Federació Internacional i denunciada, ves per on, per la Federació Espanyola. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó a la Federació Internacional, entenent que prevalen els seus estatuts per damunt de la normativa interna dels estats. El 1999 més de mig milió de catalans van demanar via ILP que Catalunya pugui competir internacionalment promovent la modificació de la nostra Llei de l'esport. Aznar ho va portar al Tribunal Constitucional i ho va perdre, sentència 110/2012.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.