«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.