«Hi ha moltes altres actuacions que s'han de dur a terme per a resoldre l'arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d'actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d'investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l'àmbit civil, penal, d'enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d'aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d'entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l'Estat espanyol, com aquí a l'Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.