«Bé, bona tarda ja, presidenta. Gràcies, diputades, diputats. Benvingudes, benvingudes i benvinguts il·lustríssims diputades del Parlament de Catalunya. Avui ens trobem aquí per abordar una qüestió de màxima transcendència: la necessitat de garantir que els delictes d'abusos sexuals a menors no quedin impunes pel simple pas del temps. Aquesta proposició de llei que ens arriba del Parlament de Catalunya, que em fa sentir molt orgullós, respon a una demanda urgent de les víctimes i compta amb el suport incondicional del nostre grup parlamentari. L'abús sexual a menors no és només un greu i cruel delicte puntual, és un trauma que afecta a la vida sencera de les víctimes, amb seqüeles que emergeixen i persisteixen durant molts anys o tota una vida. En molts casos, en molts casos, les víctimes no poden denunciar fins a edat adulta després d'haver processat tot el trauma, ja que barreres com la vergonya, la por, els estigmes socials, la culpabilitat o la confiança trencada en éssers sovint estimats, que això és molt dur, realment és molt dur. Per tant, la prescripció no pot ser una excusa per deixar impunes crims tan greus.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.