«La protecció ha d'incloure atenció mèdica i psicològica especialitzada i accessible en el temps per ajudar a les víctimes a processar les seqüeles del trauma de manera contínua i efectiva. Suport educatiu que eviti l'exclusió social, el bullying i que els permeti adaptar el seu itinerari educatiu segons les seves necessitats. Reconeixement de les limitacions laborals derivades de les seqüeles del trauma per assegurar que aquestes persones puguin accedir a recursos que facilitin la seva reintegració o reconeixement d'incapacitat quan sigui necessari. Però el més important avui és que les víctimes d'abús sexual infantil mereixen un procés judicial que no agreugi el seu patiment. I això inclou la creació de jutjats especialitzats en delictes sexuals a menors amb professionals formats per evitar la victimització secundària, així com la possibilitat de justícia restaurativa per a aquelles víctimes que desitgin una reparació moral en el seu procés de recuperació. És just també que les víctimes rebin una compensació adequada pels danys soferts. Així, defensem que aquests delictes no prescriguin amb efecte retroactiu, per assegurar que aquestes persones puguin accedir a indemnitzacions no només pels danys materials, sinó també per les pèrdues derivades d'aquest trauma. A més, demanem a l'Estat que assumeixi la responsabilitat subsidiària en casos on hi ha falles institucionals en la protecció d'aquests menors. És un tema de justícia i compromís.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.