«La proposta va néixer de les denúncies que es van publicar als mitjans de comunicació i que no van obtenir resposta. I lamentablement, aquest fet hauria de posar en alerta a tota la societat sobre l'existència de més casos que no hagin estat denunciats i sobre la sospita que podrien seguir existint pràctiques de pederàstia al nostre país en la més absoluta impunitat. Jo no sé si vostès han acompanyat mai a algú que ha patit abusos sexuals en la infància, en algun moment de la seva trajectòria vital. Són acompanyaments complicadíssims, que et mostren la dificultat que per a aquelles persones suposa també el reconèixer i l'assimilar aquesta realitat. En aquest sentit, cal tenir en compte que el 80,2 % dels abusos no deixen marques o ferides i que, per tot això, del 43 % dels casos que van mostrar intenció de denunciar només es van formalitzar denúncia un 10 % d'aquests. El 18,2 es van arxivar judicialment per manca de proves. Llavors, aquesta proposició de llei no és una proposició que es dirigeixi només als abusos comesos en el si de l'Església catòlica, però no podem negar que neix de l'escàndol que provoquen i que no obtenen resposta. Els testimonis permeten posar el focus en una realitat sovint invisibilitzada, que trenca la vida, com són els abusos en la infància.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.