«Així que la prevalença dels abusos sexuals a menors és una qüestió que no podem continuar negant i davant de la qual ens hem de veure. Per tant, aquesta proposició de llei és un pas, un pas per debatre, una de les vies que moltes de les víctimes exigeixen per poder tenir formes de reparació. No pot ser l'única. Això, és clar. No és una via de reparació per a les víctimes que l'han impulsat i, per tant, no és suficient. Ho sabem. No és suficient tampoc per evitar que això no torni a passar mai més. Però és una proposta treballada durant molts mesos des de diferents grups parlamentaris amb associacions de víctimes després d'anys de silenci i encobriment. Què és el que proposa? Es proposa la modificació del Codi Penal amb aquesta idea que es coneix com el dret al temps. Es comentava abans, ho comentava la Susana Segovia. Tenim tres fases en aquests processos: el de la negació, la culpabilització i després l'assimilació. I això depèn molt del context en què creix la criatura, el nen i l'adolescent. I, per tant, es proposa que el plaç de prescripció del delicte a partir del qual la víctima comenci a partir que la víctima compleixi 35 anys. És cert que la imprevisibilitat d'alguns delictes genera polèmica, però també és reclamada des del silenci que ha envoltat aquests abusos durant molts anys i la manca d'acompanyament institucional per tenir vies de reparació.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.