«Gràcies, presidenta. Tant de bo no tindre d'estar hui ací en tribuna. Jo hui compareisc amb el cor en un puny. I confesse que a poc a poc la tristesa que tenia ha anat convertint-se en ràbia i impotència. Però també confesse que, veient la resposta del poble valencià a esta crisi humanitària i vegent també els crits en els carrers de València, d'Alacant, de Castelló i Elx, hui també intervinc amb orgull i amb esperança pel meu poble. Per això vull... Per això vull que escolten els testimonis d'alguns afectats per estes dos catàstrofes la catàstrofe natural de la Dana i la catàstrofe de tindre el govern que fa més vergonya de tot el País Valencià. Una veïna, una veïna de Catarroja, ens deia: 'Sentia des de casa crits d'auxili. La gent estava sent arrossegada per l'aigua i no podíem fer res. Ni tan sols es veia res. Només sentíem l'aigua i els crits d'auxili'. Un veí de Sedaví: 'Tengo 59 años. Mi negocio familiar está destrozado. No tengo fuerzas para seguir'. En Algemesí, ens deia un company nostre que '12 dies després, continuem amb les cases plenes de fang. Estem completament abandonats'. I en Utiel ens comentava un altre veí que 'no sabíamos el que estava ocurriendo. Las calles se inundaban mientras la gente hacía vida normal'.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.