«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.