«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.