«Gràcies, president. Soc d'aquella generació que tradicionalment se'ns ha explicat o se'ns ha transmès que el 23-F posava fi a la Transició i s'iniciava aquella democràcia de color rosa, aquella democràcia feliç, aquella democràcia tan afortunada que teníem. Fa temps que sabem que aquest relat és fals i que aquest relat és totalment edulcorat. La historiadora francesa Sophie Baby ens explica recentment que en el context dels anys del 23-F es van matar, van morir set-centes persones per violència política o policial en el context aquell del 23-F. També sabem que se'ns ha explicat històricament el gran consens de la Constitució o de la Transició i que això és fals. Prova d'això són molts de partits que avui són presents aquí, que promogueren el no a la Constitució del 78, entre ells el partit del PSM, el Partit Socialista de Mallorca, del que jo en soc hereu. Votaren no per republicans i per sobiranistes. Però hom pensaria que una persona com jo, que ja va néixer als anys vuitanta, ja hauria pogut saber tot el que va passar el 23-F; que la democràcia, que l'Estat, que el Partit Socialista, el gran beneficiat de la Transició, o el Partit Popular ens haurien explicat bé aquells fets, que ja ho sabríem. Però no és així. Durant quaranta anys, l'esquerra sobiranista, l'esquerra federalista i el PNB han reclamat saber el que va passar -com dirien, posar llum a la foscor-, desclassificar els documents del 23-F per tenir-ho tot ben clar.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.