«Aquí mateix, sobre aquesta tribuna, es va cridar allò de: '¡Quieto todo el mundo!' I es va disparar i tenim els trets aquí. Eren les sis i mitja de l'horabaixa. El rei, fins ben entrada la matinada, fins a set hores després, no va sortir a donar el seu discurs. Què va passar abans del 23-F, durant i després del 23-F? Quin va ser el paper de la monarquia? Els àudios de Bárbara Rey i el monarca sols posen més llenya al foc del que ja han anat sabent els historiadors durant aquests anys. 'Jamás ha dicho nada', referint-se a Armada. Què sabia el rei? Què sap, o què sabia el senyor Armada? Què és allò tan important que la societat, cinquanta anys més tard, no podem saber, que no podem ser capaços i adults per assumir-ho? Què és? Que el rei fou el promotor del 23-F, com deia el cap de la Casa Reial i va publicar el diari Público fa poc temps? És aquest el gran misteri? Perquè en això es basa la gran legitimació de la monarquia borbònica; es basa la seva legitimitat en el 23-F. A gent com el meu pare, que el rei aquell dia fou el salvador, és un mite que li han venut. Si això trontolla, trontolla la monarquia. Perquè sabem que el rei és corrupte, sabem que el rei va ser un gran defraudador, però també hem de saber si el rei era un idiota, un idiota en sentit grec, aquell que destrueix el bé comú per enriquir-se ell mateix. Jo diria que sí, que el rei emèrit, en sentit grec, era un idiota.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.