«Nosaltres avui li venim a parlar de drets, de drets fonamentals. El dret, senyora vicepresidenta, ha de ser una eina que articuli tant la resposta com la prevenció i l'adaptació a llarg termini. Les mesures urgents, encara que necessàries, són i seran sempre -i quan dic sempre, vull dir sempre, sempre i sempre- insuficients si no s'acompanyen d'un marc legal coherent amb el principi de precaució. El que li volem dir, senyora Ribera, és que el que cal fer, més enllà de donar resposta immediata a l'emergència, més enllà d'aprovar reials decrets lleis milionaris -que estan molt bé i que són necessaris-, és forçar que el sistema jurídic d'una vegada per totes integri mesures climàtiques en àrees tan importants com la planificació urbana, l'ordenació del territori, la protecció de les infraestructures, la gestió ambiental i, fins i tot, com també hem vist, i se n'ha parlat molt poc, la protecció dels treballadors i de les treballadores. Perquè anem tard, senyora ministra, anem molt tard. De fet, infinitament tard. Jo li ho diré més alt i més clar, si puc. La manca d'un marc d'adaptació sòlid, d'un marc d'adaptació sòlid, continuarà limitant la capacitat de les administracions de totes, sempre, governi qui governi, per protegir la ciutadania. I sí, tots vostès, tots, fent algun salt, tots vostès, que són tan garants de la Constitució, si no actuen de manera immediata per prevenir, seran còmplices de lapidar: u, el dret a la vida, que és l'article 15 de la seva Constitució; dos, el dret a la salut, que és l'article 43; tres, el dret a l'habitatge, article 47 i, quatre, el dret a la seguretat, article 17. Tots els drets fonamentals de la ciutadania.»

Fragmento 4 de 17 de esta intervención.