«Senyories, com a valencià hui, per a mi no és una intervenció fàcil. Aquestes últimes setmanes hem sentit una barreja estranya d'emocions: ràbia, tristesa, dolor, esperança. A més, ahir vam veure un espectacle molt lamentable a aquest hemicicle. Però hui, si volen, poden vostès estar a la altura de la historia. Miren, fa unes setmanes, mentre Carlos Mazón donava excuses del que és inexcusable, més víctimes apareixien en les aigües de l'Albufera. No ens podíem creure la magnitud de la tragèdia. Començàvem a quantificar les milers de famílies que ho havien perdut tot: cases, empreses, cotxes, treball. Milers de valencians i valencianes als qui els governs no van a poder tornar-los el que han perdut, però sí que podem, també en este òrgan, posar solucions. Perquè ells esperen de nosaltres eficàcia. Sí, ficar tots els mitjans econòmics i humans per a que la vida puga renàixer del fang, per a que aquestes institucions que xafem facen el que tinguen que fer i no miren cap a altre costat. La política, aquesta institució ha estat creada per a solucionar els problemes de la gent, no per a ignorar-los. L'estat ha de ser el garant del bé comú, del servei per a les persones. Per això cal donar la importància a tindre un estat fort, un servei públic a l'altura de les circumstàncies, un estat del segle XXI. I per això també cal una fiscalitat on els que més tenen puguen sostindre els que menys.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.