«Senyories, hui no convalidem un simple decret llei. El que tenim davant nostre és un pacte amb la dignitat d'un poble que s'ha hagut d'alçar davant la inacció d'un govern autonòmic. S'ha alçat d'una forma valenta i exemplar i malgrat que haguérem preferit que la solidaritat no haguera fet falta, és l'única cosa bonica que hem après de la DANA. Aquesta onada de treball voluntari i solidaritat ens confirma que el poble valencià no és com els seus governants. Hui, com a representant polític del meu poble, vull dir que aquest hemicicle té l'oportunitat de fer història no sols amb paraules, sinó amb fets. El decret llei que debatem respon a la tragèdia que va assolir principalment al País Valencià, també a Castella-La Manxa, Andalusia, Catalunya, Illes Balears i Aragó entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre, i aborda un primer paquet d'ajudes per a 78 municipis, per a milers de veïns i veïnes, principalment valencians i valencianes, moltíssimes empreses. Parlem d'una conseqüència del canvi climàtic que és una realitat i que va accelerar-se i a fer-se cada vegada pitjor; un canvi climàtic que alguns a este hemicicle encara neguen i que l'evidència científica deixa molt clar. Però, senyories... Però, senyories, l'esforç col·lectiu de la ciutadania no és suficient. L'estat ha de ser el garant que l'abandonament del Partit Popular no empitjore encara més la tragèdia.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.