«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats! Bon dia, diputades! La veritat és que portem unes setmanes de treball intens des del moment en què es va saber que el que havia de ser d'entrada un projecte de llei per realitzar la transposició de la directiva d'impostos a les grans multinacionals es convertia, a més a més, en una reforma de tipus fiscal, amb el que en diuen un paquet fiscal. És important recordar que fa dos anys es va aprovar en aquest congrés la llei que permetia o que imposava els gravàmens temporals sobre les empreses energètiques, sobre la banca i sobre les grans fortunes. I és important també recordar que aquest mateix text legislatiu venia a dir que si l'avaluació que se'n feia al llarg del temps era positiva, quedarien de manera permanent. És a dir, deia: si els gravàmens no impacten negativament als mercats i s'avaluen positivament, ho convertirem en permanents. Han passat dos anys i no sembla que hi hagi hagut cap drama a nivell de mercats. Han passat dos anys i les energètiques han guanyat 10 000 milions d'euros en un exercici. Han passat dos anys i la banca n'ha guanyat 26 000, de milions d'euros. Per tant, com vostès comprendran, era completament raonable que el nostre punt de partida fos pacte fiscal sí, amb les energètiques i amb l'impost a la banca. Quina va ser la nostra sorpresa quan, després d'haver-ho estat negociant, parlant i acordant, se'ns va comunicar que havia de caure de l'acord sobre fiscalitat les empreses energètiques, perquè si no, no aconseguiríem la majoria suficient en aquest congrés per tirar-ho endavant. Grups que hi havien votat a favor ara fa dos anys, impedien que aquest impost o gravamen a les energètiques pogués entrar en aquesta reforma fiscal.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.