«Aquest diputat independentista, s'ho poden imaginar, era un servidor de vostès i em ratifico. Em ratifico. S'hauria d'eliminar l'Audiència Nacional no només perquè és l'òrgan successor sense solució de continuïtat del TOP, sinó també perquè materialment és un tribunal que cada dia actua com un tribunal d'excepció, un tribunal impropi de qualsevol sistema democràtic. A més a més, senyora Llorente, s'ha deixat de dir que a la moció també vaig proposar establir un sistema de responsabilitat penal que faci que els jutges s'ho pensin dues vegades a l'hora de delinquir. I miri, també m'hi ratifico. Cal un sistema de responsabilitat que acabi amb el corporativisme de les sales de govern per fer front als jutges delinqüents. ¿És imaginable una justícia independent i imparcial si els jutges i magistrats són els únics ciutadans de l'Estat, al costat del monarca evidentment, que estan exempts de tot sistema d'exigència de responsabilitats? No, no és possible. L'exercici de la funció jurisdiccional també ha d'estar subjecta als mateixos controls que la resta d'autoritats públiques. Sinó, no hi ha estat de dret, sinó el resultat és la impunitat total. El resultat és institucionalitzar la prevaricació en l'exercici de la funció judicial. El resultat és la dictadura de les togues. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem rebel que es nega a aplicar, per motius estrictament polítics, una llei que és demolidora en la seva literalitat, la llei d'amnistia. Un Tribunal Suprem que menysprea els principis més bàsics de l'Estat de dret. El primer, el primer principi que menysprea, és el principi de legalitat i que no accepta la jerarquia del Tribunal Constitucional.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.