«Bon dia, ministre Albares, president, membres de la cambra. Intentaré, com vostè ens ha dit, senyor Albares, fer un debat sincer i amb grans dosis d'humanisme, no? Aquest no és un discurs que faré per justificar ningú. És un discurs en defensa de la pau, del diàleg, de la justícia, des d'una perspectiva pacifista i antimilitarista, clarament. La meva única preocupació és la vida i la dignitat de totes les persones que pateixen aquestes guerres. Per mi, val igual un nen rus, un nen ucraïnès, un nen israelià o un nen palestí; valen absolutament igual. Agraeixo la diferència que fa entre els governs i la seva població, perquè no és el mateix -no és el mateix. Aquí hem tingut franquistes, i no es solucionen els temes bombardejant-nos a tots. És a dir, que diferencio molt clarament el que són els governs del que són la població i els pobles. Deixem-ho clar: aquest no és un discurs per assenyalar un únic responsable ni per simplificar la realitat. Encara n'hi ha que tenen molta i molta més responsabilitat que altres, però moltíssima més responsabilitat que altres, sens dubte, però no ens posarem d'acord discutint sobre això. Així que anem al gra. La història no va començar el 7 d'octubre en el conflicte entre Israel i Palestina, ni el 24 de febrer amb la invasió d'Ucraïna. Si simplifiquem, ens enganyem, i això no només és irresponsable, sinó que no porta enlloc. I tampoc ens hi posaríem d'acord, com s'ha demostrat. Per això hem d'anar una mica més enllà.»

Fragmento 1 de 19 de esta intervención.