«Esquerra Republicana, senyor Albares, com el seu partit polític són partits històrics i partits històricament compromesos amb la pau. Com a impulsors de la República, recordo -la República del 1931-, vam participar en la redacció d'una constitució republicana que en el seu article número 6 renunciava a la guerra com a instrument de política nacional. Hem de tornar a aquest esperit de renunciar a la guerra com a instrument de política nacional, com deia la Constitució del 1931 en el seu article 6. També en el referèndum de 1986 Esquerra Republicana es va posicionar clarament contra la integració a l'OTAN prioritzant la pau, el diàleg i la cooperació internacional. També és veritat que avui, en el meu partit, el tema de l'OTAN potser ha evolucionat de manera diferent. També estarà present, en el congrés, en les ponències i potser actualitzarem aquest discurs, o potser no. Però el compromís que tenim avui, senyor ministre, no és només amb la història; anem més enllà. És una resposta a la profunda contradicció que vivim. Mentre els governs del món aposten per la guerra -molts governs del món aposten per la guerra; no estic inventant la sopa d'all-, mai hi ha tanta gent mobilitzada i tanta consciència de posicionaments tan en contra de la guerra en tot el món com avui. La ciutadania clama per la pau. El 2 de novembre vaig estar a Berlín a una cimera per la pau. El 80 % de la població alemanya vol que s'acabin les guerres i que es negociï la pau. La veuen molt a prop, la guerra,, els alemanys. I no només veuen molt a prop la guerra militar, sinó que veuen molt a prop la guerra social, la guerra econòmica, perquè estan patint les conseqüències d'aquesta guerra social en forma de manca d'energia, tancament de fàbriques, com BASF o com pot ser Volkswagen, etcètera.»

Fragmento 2 de 19 de esta intervención.