«Ningú al carrer vol la guerra ni les conseqüències socials i econòmiques que comporten un empobriment de la població a tot arreu. Això també és important. La guerra porta un empobriment i una guerra social a tot el món. Encara que no sigui per humanitat, sigui per propis interessos egoistes, si voleu, no? Pensem-hi. Vivim en democràcies on sembla que els governs han deixat d'escoltar la gent. Això explica per què, elecció rere elecció al món -elecció rere elecció al món-, els governs que han mantingut el poder el perden. I una de les causes és clara -una de les causes, eh?-: hi ha una oposició creixent a la guerra i a les seves conseqüències socials directes, en forma d'inflació -afecta a tothom-; en forma de crisi econòmica, de despesa militar brutal, que perjudica la despesa en educació, que perjudica la despesa en sanitat, en habitatge, en protecció social, en energia verda, etcètera. La joventut i la classe treballadora -la classe treballadora sempre és qui posa els morts en totes les guerres- no volen la guerra. Ho veiem a Rússia, on s'ofereixen incentius com condonar els deutes als qui s'allistin a l'exèrcit; o han de contractar mercenaris nord-coreans amb salaris molt alts per suplir la manca de voluntaris a Rússia. Ho veiem a Ucraïna, on falta voluntariat per anar a la guerra. Ho veiem a les mobilitzacions globals a tot el món, que no són a favor de la guerra -jo no veig mobilitzacions a favor de la guerra-, sinó en contra de les massacres de civils a qualsevol guerra i per exigir que es negociï la pau. Això és el que veiem, que no es repeteixin els Guernicas, que avui són televisats, i allò que va ser una anomalia als anys trenta avui sembla que sigui una normalitat: el quadre de Guernica el podríem fer cada dia. Cal escoltar la gent.»

Fragmento 3 de 19 de esta intervención.