«Què treu la ciutadania d'aquestes inversions en armes? Quin impacte positiu tenen en la vida de la gent? Si féssim un referèndum, votarien a favor d'aquestes despeses? Ara ja no es fan referèndums, o es persegueixen. Per què sempre hi ha plans de xoc per a la guerra i mai contra la guerra social que també viu la gent? Sempre fem plans de xoc, això sí, que no falti de res, per si de cas. Però en les realitats de la guerra social que vivim, mai hi ha plans de xoc. La guerra mai serveix als interessos de la població treballadora, mai. És un mecanisme per perpetuar els interessos dels poderosos, especialment dels venedors d'armes i dels reconstructors de les guerres, que arriben com a voltors a les zones arrasades per les mateixes armes que venen. I quan intentem simplificar les causes o justificar-les, cometem un greu error. La història no va començar el 7 d'octubre ni el 24 de febrer. Cap conflicte es pot entendre sense analitzar les seves arrels profundes. Al conflicte d'Israel-Palestina és evident que les accions de Hamàs són condemnables, perquè són contra població civil indiscriminada, però també ho són les massacres de civils a Gaza, a Cisjordània, el bloqueig, la destrucció sistemàtica d'hospitals, d'escoles, d'infraestructures a Gaza -molts Guernicas en un mateix lloc, tan petit-, l'ocupació de territoris per part dels colons.»

Fragmento 5 de 19 de esta intervención.