«Per últim, deixi'm posar-li sobre la taula dues situacions de vulneració de drets humans importants on creiem que l'Estat ha d'implicar-se més. Vostè sap que hi han ciutadans de Belarús residents a Espanya que no poden renovar la seva documentació perquè el Govern de l'autòcrata Lukaixenko els exigeix retornar al país per fer-ho. Aquesta violació de drets humans posa en risc la seguretat personal de 7000 bielorussos empadronats a Espanya. Ja vam registrar una pregunta al Govern en aquest sentit, i m'agradaria saber si hi ha una solució per a aquestes persones que estan patint d'aquesta manera. També hem rebut, juntament amb els companys de Bildu i altres, una delegació de víctimes de la repressió ferotge que viuen els ciutadans de Perú. I quina és la seua posició també en aquest tema? Pot aprofitar aquesta compareixença per dir-ho. I, per acabar, ja fa més d'un any que des del Govern de la Generalitat i les cambres parlamentàries a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les, des d'Esquerra li exigim avenços en la qüestió del català a la Unió Europea, com podem fer aquí. Que no és contra ningú; és simplement respecte. No hi han llengües millors ni llengües pitjors, ni la primera ni la segona. I aquí hem fet un avenç. Cal fer aquest avenç també a la Unió Europea. Repetidament se'ns ha dit que això ja era imminent i que l'aprovació era qüestió de voluntat política i que etcètera, etcètera. I voldria saber com està l'estat de la qüestió en aquests moments de l'oficialitat del català a les institucions europees.»

Fragmento 9 de 19 de esta intervención.