«Des que la consellera Vergés va pujar a aquest faristol a defensar la despenalització han passat sis anys. Hem avançat, sí, però encara queda molt camí per recórrer. No pot ser, per exemple, que, tal com diu l'Associació pel Dret a Morir Dignament, el temps mitjà de tramitació de les instruccions prèvies sigui de setantacinc dies quan la llei n'estableix un màxim de trentacinc, i que un dels motius principals d'aquest retard sigui la falta de resposta ràpida de les administracions públiques. És cert que algunes sol·licituds es fan quan els malalts estan ja molt greus, però també ho és que la llei permet escurçar els terminis quan la mort del malalt sigui imminent. Una de cada tres persones mor abans de completar el procés. Fins al desembre de 2023 es van registrar 1475 sol·licituds d'eutanàsia; d'aquestes, almenys 184 persones van morir mentre esperaven la resolució de la seva sol·licitud. Tampoc pot ser que només nou de cada cent mil persones hagin tramitat aquestes instruccions prèvies. Això vol dir que la gran majoria de les persones no coneixen aquest dret, no són conscients que el tenen i que poden exercirlo quan vulguin. La majoria de sol·licitants tenen entre seixanta i vuitanta anys i pateixen malalties greus d'origen neurològic o oncològic. Les sol·licituds de persones menors de trenta anys són escasses, amb només quatre casos registrats durant 2022. Aquestes dades clamen al cel i demostren que cal fer un esforç per traslladar a la societat els acords que es prenen en aquest hemicicle, especialment quan aquests acords repercuteixen directament en els drets individuals de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.