Isidre GavínJunts
Diputado
«Avui, el debat que hauríem d'estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l'autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d'energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l'adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l'Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s'acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d'aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient. I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d'anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s'acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s'ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l'abandonament de les inversions en rodalies, l'abandonament dels ferrocarrils de mercaderies -a on som els últims- o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s'ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei. És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d'infraestructures madures; hauríem d'estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d'això, d'intermodalitat, d'eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l'Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada.»
Fragmento 4 de 15 de esta intervención.