«Aquests exemples no són anecdòtics. Són la crua realitat que denuncia un sistema que no està responent com cal o en la mesura que caldria, no?, reconeixent que s'estan fent coses interessants. A més, és especialment preocupant -i aquesta és una dada que em preocupa i m'agradaria que el ministre ens pogués dir si això va pel bon camí o no- encara hi ha 60 000 persones a la zona zero de la DANA que continuen sense poder demanar cita amb el seu metge en centres de salut, que estan clausurats o funcionant en condicions precàries. Penso que això és urgent i això és el que m'han comunicat des dels nostres companys del País Valencià. Aquesta manca d'accessibilitat a l'atenció primària és un reflex clar com aquesta tragèdia ha superat les capacitats del sistema sanitari. El seu reial decret llei inclou mesures que celebrem. No les comentarem totes perquè són bones i les votarem a favor. No obstant això, no podem passar per alt les mancances clares que encara persisteixen. Per això, nosaltres el que hem fet és, primer, fer una reflexió política. Que no ens torni a agafar la DANA o la pandèmia, en què hem dedicat uns recursos que ens preocupa moltíssim. Que se'ns exigeixi un 2 % del PIB en armament militar. No parlo de la UME, sinó que parlo d'armament militar. Alguns volen que sigui un 3 %. Això són 30 000-40 000 milions d'euros que fan falta per enfortir aquest estat del benestar i que cap fenomen natural, primer, evitar-los i després els que existeixen, existeixen, es puguin pal·liar pues ens tornin a agafar amb els pixats al ventre, que es diu en català, no?»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.