«Moltes gràcies, presidenta. Donants en vida, persones que donen vida, persones que ens fan sentir millor. Avui moltes persones pujaran en aquesta tarima, o poques, i trauran orgull del sistema estatal de trasplantament. Diran que l'estat espanyol som líders, líders en trasplantaments i que el 2024 s'assoliran xifres rècord de trasplantaments. I això ens ha de dur a una reflexió, a la grandesa de la sanitat pública de l'Estat espanyol, a la grandesa de tots aquells professionals que ho fan possible, en aquella cadena que, després d'un gest d'altruisme, d'un gest de generositat, es posa en marxa. Professionals, professionals de tot tipus, auxiliars d'infermeria, infermeres, metges, netejadores, pilots d'helicòpter, persones que ajuden a la circulació perquè els òrgans arribin més prest. Moltíssimes persones, milers de professionals, es posen en marxa per fer possible una cosa tan gran com és donar vida. Per tant, gratitud. I per això serveixen els nostres impostos. Quan debatem els nostres impostos xerram també de tota aquesta xarxa que fa possible donar vida. És evident que la generositat s'ha de tornar d'alguna manera. La societat s'ha de plantejar en aquelles persones que fan l'esforç de donar en vida, que els suposa un perjudici, com els podem agrair? Com els podem donar suport? Com els podem protegir? I no és un copet a l'esquena. Això es fa amb lleis que amplien drets, com és aqueixa, reconeguent una incapacitat temporal perquè ell no es vegi perjudicat per aquest fet tan generós, ni l'empresa que el té contractat, perquè el seu dia a dia pugui tirar endavant d'una forma millor. Entre tots li reconeixem la generositat, li reconeixem l'esforç que fa perquè una altra persona visqui millor i, per tant, tinguem una societat més pròspera i millor. Entre tots ho feim possible i amb aquesta llei s'avança.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.