«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades, bona tarda, diputats. És la segona vegada que portem aquesta proposició de llei a aquest Congrés. I ho vam dir just el dia que es va tombar, la primera vegada, que no pararíem fins que això es pogués debatre i això pogués convertir-se en una mesura real. I hem modificacions, perquè també vam dir, des d'aquest faristol, que ho consideràvem tan important que estàvem disposats a fer totes aquelles modificacions que d'alguna manera nosaltres també vèiem necessàries, però que podien conduir a l'aprovació d'aquesta llei. I, per tant, avui em permetran intentar fer els menys retrets possibles, perquè quan som capaços de tirar endavant una mesura que creiem que és bona per la resta de ciutadans i ciutadanes, o per tots, per tots nosaltres, el que escau és donar les gràcies als grups que saben, saps no comparteixen necessàriament la visió amb tu, però que d'alguna manera també venen a cedir per tal de poder tirar endavant. Hi ha missatge primer que m'interessa fer arribar, si és que algú ens està escoltant, si és que algú ens està veient: Això és una presa en consideració. Implica que tot el que diem des d'aquest faristol no serà veritat demà. I ho dic perquè, molt sovint, he pujat a aquest faristol i he assegurat que la vida de la gent que comparteixen amb mi el carrer, que comparteix amb mi país, que comparteix amb mi l'edifici on visc, milloraria. I això avui no ho puc dir. El gran drama que estem tenint les esquerres en aquest país és que prometem, que legislem, però la gent no veu modificada la seva vida en la quotidianitat. Que els diem que baixaran els impostos, que farem molts habitatges i que farem una llei d'habitatge que els permetrà viure dignament sense que tot el seu sou vagi a l'habitatge, i ells no ho noten. Que els diem que estem posant les condicions a la sanitat i l'educació perquè estiguin ben atesos, perquè els seus fills i tinguin una bona escola, perquè tothom sigui ciutadà d'aquest Estat i, especialment, del meu país, Catalunya, i no ho noten. I, fins que l'esquerra no sigui capaç que tot allò que es promet des d'aquest faristol es converteixi en condicions de vida que noti la gent en el seu dia a dia, no serveix de res votar-nos. I aquest és el drama i aquesta és la reflexió quan hem de ser conscients que tenim un hemicicle que, en polítiques econòmiques, és de dretes. I, per tant, demano que entenguin lo difícil que és poder arribar aquí a cap formulació legislativa que sigui veritablement transformadora en clau social d'esquerres.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.