«Així podríem anar allargant les evidències que, com els deia al començament, vostès fan trampes i els ciutadans no noten pas que Espanya sigui aquest tros de paradís que diuen vostès a la terra. Perquè és evident que els indicadors de costos estan molt per sobre d'Europa i que els indicadors d'ingressos estan molt per sota d'Europa, l'equació no s'aguanta. Perquè escoltin, tothom està insatisfet; parlis amb el sector que parlis, i vagis on vagis, fa temps que no es troba ningú satisfet amb vostès i amb les seves polítiques. Ningú, ni tan sols els seus. Així doncs, està bé evitar les trampes en la comercialització de productes, com proposen avui. Sí, i tant! Però, escoltin, per a això no calia fer una proposició de llei. Ja els vam dir quan van debatre el mateix fa uns mesos, que això ho podrien haver arreglat fa temps per altres vies molt més ràpides i contundents, que proposant un simple etiquetatge. O potser es pensen que sense un sistema dur d'inspeccions i sancions, qui fa aquestes pràctiques -tècnicament reprovables- no trobarà per altres vies per a saltar-se aquesta proposta que vostès fan avui? Per tant, amb tot això no n'hi ha prou per a garantir els drets i el benestar dels ciutadans. El que caldria esperar d'un Govern és que fessin el que cal per a deixar de tenir el deute públic més gran de la història, no facilitar que sigui el país amb les majors dificultats per a accedir a l'habitatge -ja sigui de compra o de lloguer-, o de deixar de ser el que tenen més atur d'Europa, deixar de ser els que tenen el pitjor atur juvenil de tot Europa, aconseguir reduir l'IPC per a no escanyar més la gent i no pensar en tot moment en augmentar els impostos a ciutadans i empreses. Això sí que seria realment meritori, però jo diria que això és demanar massa per a vostès.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.