«Bona tarda. Això de la reduflació ja sembla un tema per fascicles. Primer, ens porten una proposta no de llei; al cap d'una setmana és una proposició de llei i potser d'aquí a poc serà un projecte de llei. Bé, en fi. La reduflació és un atac directe contra les classes populars, és una pràctica que redueix el contingut dels productes mentre els preus es mantenen o fins i tot augmenten, una manera encoberta d'empobrir-nos cada dia més. Això afecta els productes que comprem cada dia: la llet, els cereals, el detergent, la pasta... Ens trobem amb caixes més petites i menys contingut, però amb preus intactes o disparats. Les classes treballadores, ja escanyades -ja escanyades-pels salaris insuficients i preus desbocats, el petit autònom veu com cada dia perd poder adquisitiu. Aquesta pràctica augmenta la pobresa i fa encara més precària la vida de moltes famílies. Aquest problema no és nou. La reduflació és, en certa manera, un intent d'estafar sense cap ètica, que cal combatre-ho amb contundència. No ho neguem. Sabem que controlar la reduflació és imprescindible, però també sabem que sense una política econòmica valenta aquesta llei serà insuficient i cal anar molt més enllà. Està bé la reduflació, està molt bé, però crec que hi ha coses més importants a regular per a poder millorar el poder adquisitiu de les classes treballadores, ja siguin assalariades o ja siguin autònoms.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.