«Senyor president, senyories, cal començar fent un exercici de memòria política. La darrera reforma laboral, impulsada pel Govern Sánchez-Díaz, va ser una ocasió perduda. La composició d'aquella Cambra, més a l'esquerra que l'actual, oferia una oportunitat històrica per anar molt més enllà en drets laborals, i ho podran constatar avui mateix. Però es va optar pels vots de la dreta de Ciutadans i de la dreta dels convergents, renunciant a abordar aquests aspectes fonamentals com les causes i el preu de l'acomiadament improcedent. Repeteixo, improcedent, que en alguns llocs està prohibit. I, el que és més greu, aquella reforma es va aprovar sense debat, furtant a aquest Parlament la possibilitat de presentar esmenes. Això és molt greu i no ho oblidarem. I el que és més greu, aquella reforma es va aprovar sense debat i ara és el moment de fer el que hauríem d'haver fet en el seu moment, que és anar posant pedaços. Aquest és el motiu pel que avui som aquí, aquí debatent una PNL de Bildu, perquè aquells que tenien la responsabilitat d'impulsar un canvi real van decidir mirar a un costat de la patronal, que només negocia quan guanya; si no guanya, es despenja. Si no guanya, es despenja. Crec que no cal que doni exemples de moltes vegades que s'ha despenjat, i quan estan els seus, ni s'asseuen. Recordo de la reforma de 2012. Senyor Cervera, el 2012, sense cap mena de diàleg social, es va aprovar la reforma laboral del Partit Popular, sense reforma. És a dir, i sense canvis estructurals, unilateralment. El que passa que el bloc de dretes plurinacional cada vegada està més clar i més consolidat, passa que alguns baden i no s'adonen que això pot passar. En fin...»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.