«El Govern espanyol ara ha de complir amb el que va validar i aportar els recursos necessaris per a garantir que les persones amb ELA que es troben en situació de gran dependència i en final de la seva vida, tinguin, per exemple, l'atenció domiciliària especialitzada de 24 hores, perquè no es produeixi una mort evitable. Una atenció que necessiten persones com el Carlos de Pablo, a qui saludo des d'aquí, que no falla mai. I bé, n'hi ha altres prestacions, però aquesta és la que més importa a les famílies perquè els garanteix una vida digna. I d'això es tractava, senyories, de garantir una vida digna per als malalts, que no volen ser una càrrega econòmica per a les seves famílies; de garantir una vida digna per a les persones cuidadores, que estan esgotades física i psicològicament. I si m'adormo? I si resulta que s'atura el respirador? I si en un moment que l'he deixat sol o sola s'ofega? Doncs aquesta angoixa és la que hem d'intentar evitar. Quan es va aprovar la llei, tothom es va fer fotos amb les associacions i amb els malalts, també el president Sánchez; però si les persones amb ELA no tenen l'atenció que estableix la llei, passaran, passarem de sortir a la foto a de sortir retratats. Cada associació està fent la seva feina a nivell autonòmic per a obtenir el compromís dels respectius departaments de Drets socials o de Salut, perquè, evidentment, hi ha una part que correspon als governs autonòmics, però les noves prestacions han de venir cobertes des de Madrid. Prou de fer més gran l'infrafinançament estructural que, per exemple, pateix Catalunya, en sanitat, on cada any s'han de posar 3000 milions extraordinaris a un pressupost de 13 000 per a cobrir les necessitats, i en Drets socials, on patim l'impagament de la llei de dependència.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.