«Aquesta mateixa setmana, l'Observatori de la Dependència ha donat a conèixer les xifres de la llista de la dependència: Catalunya és el territori de l'Estat on més persones han mort mentre esperaven la resolució sobre la dependència, més de 100 000 persones des de 2007. I una de les principals causes, està claríssim, és la falta de recursos. I, evidentment, dins d'aquesta llarga llista de persones que ens han deixat sense resposta positiva per part de l'Administració, hi ha persones amb ELA. S'ha d'evitar aquesta injustícia. No pot ser que un ciutadà estigui cotitzant i pagant impostos tota la vida i que l'Estat no respongui com mereix quan toca. Per aquesta raó, diferents associacions d'ELA de tot l'Estat estan contactant a hores d'ara els governs de les diferents comunitats autònomes. La Fundació Catalana contra l'ELA, la Fundació Miquel Valls, va demanar, tan bon punt es va aprovar la llei el mes d'octubre, veure's amb el president Illa. Encara no els ha rebut. Està tot dit. D'altra banda, la llei ELA estableix també l'obligació de fer un reglament abans d'un any perquè altres malalties d'alta complexitat i en situacions de gran dependència irreversibles es puguin acollir a les prestacions que ara ja tenen reconegudes les persones amb ELA. Estem en contacte amb les associacions de malalties que poden..., que podrien acollir-se i farem tot el possible per a acompanyar-los en aquest camí, com hem estat al costat de les persones amb ELA i de les associacions, a les quals, per cert, trobo molt a faltar. Han estat moltes setmanes treballant, molts mesos treballant molt estretament i la veritat és que tots recordarem aquell 10 d'octubre, quan aquesta Cambra es va vestir de verd, quan va haver-hi aquesta unanimitat, aquest sí de tot el món a la llei ELA, com un dia que durarà anys, com un dia per al record, sobretot per als que vam poder participar des del primer moment de la llei.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.