«Bona tarda a totes i tots, diputades, diputats. Avui, en el si d'aquesta moció, no molt divertida, però sí extremadament interessant, els porto una notícia, i és que els electrons no volen. Sap greu, però els electrons no tenen ales. I això vol dir que, si en aquests moments anem cap a una economia evidentment descarbonizada, i per a desprendre'ns dels combustibles fòssils necessitem indiscutiblement electrificar-nos. Caminem, doncs, cap a una economia electrificable per a fer viable la transició energètica. Així doncs, és evident que si, com deia, els electrons no volen, necessitem xarxes, perquè sense xarxes no hi ha electricitat i, sense electricitat, no podem avançar cap a la descarbonització. Feta doncs aquesta humil -deixi'm dir-ho així-, però vital lliçó estil Barrio Sésamo, és extremadament obvi que l'expansió de les energies renovables, que el creixement, per exemple, en l'autoconsum, que l'augment del número de vehicles elèctrics, els punts, per exemple, de recàrrega, les bombes de calor, els processos de descarbonització i de reindustrialització -vitals i importantíssims-, les activitats emergents, les noves indústries, els centres de dades, etcètera, etcètera, requereixen molta més energia, i és imprescindible poder donar resposta a aquesta demanda. I, per aquest motiu necessitem, com deia Idoia en aquest cas, molta més xarxa, i que aquesta xarxa tingui sobretot molta més capacitat per a assumir totes les demandes de potència que li són requerides. En definitiva, necessitem més xarxa, necessitem més capacitat i, si m'ho permeten, també necessitem molta més transparència per a electrificar l'economia.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.