«Gràcies, presidenta. Senyor de la Rosa, cinquanta dies fa hui, cinquanta dies. Perdó, senyor de Rosa. Cinquanta dies fa hui del gran dia en el que el nostre país va tindre la catàstrofe humanitària i climàtica més gran de la història que fins el moment coneixíem. Una catàstrofe que va ser climàtica, que va ser humanitària, però que després de 15 dies podem dir també que ha sigut una catàstrofe política de primera magnitud, perquè la gestió política i institucional de la DANA i de les seues conseqüències per part del president de la Generalitat Valenciana i del seu Govern estan sent una veritable catàstrofe per a les valencianes i per als valencians. La setmana passada van vindre tres dones amb unes caixes amb signatures, -90 000 signatures portaven- tres dones vestides encara en roba de treballar eixos dies de la DANA amb les seues botes d'aigua plenes de fang. Tres dones amb les que nosaltres, el diputat Nahuel González, el diputat Alberto Ibáñez i jo mateix, vam poder estar parlant que ens explicaven, entre llàgrimes, com havien perdut les seues famílies, com havien perdut son pare, com havien perdut la seua germana, els seus nebots i nebodes, els seus marits. I en estos moments, després de tot eixe temps, continuaven trobant-se totalment desemparats per part del govern de la Generalitat Valenciana. I això ha passat també en les manifestacions que hi han hagut pels carrers de València dues vegades ja i el 29 de desembre tornarem a eixir una tercera vegada a demanar la dimissió de Carlos Mazón.»

Fragmento 1 de 14 de esta intervención.