«Són per motius com aquesta deixadesa institucional que encara són necessàries polítiques que garanteixin tarifes mínimes justes. Qui avui en dia vol treballar sense cobrir les despeses? Per descomptat, no podem deixar d'exposar tampoc el flagrant incompliment del govern espanyol amb el compromís de reducció de l'edat de jubilació. El Senat ja va aprovar el 2018 una moció que reconeix aquesta necessitat, però encara avui els transportistes continuen esperant. Però no cal remuntar-nos a sis anys enrere. L'abril d'aquest any ho van fer a la comissió de transport. Nosaltres vam presentar una PNL que va ser aprovada, on es parlava de la jubilació anticipada dels conductors professionals. Al maig vam interpel·lar directament la ministra Elma Saiz. Tanmateix, el Gobierno continua sense moure un dit. És inacceptable que els sectors amb riscos similars, com els pilots d'aviació o els conductors ferroviaris, ja gaudeixin d'aquests coeficients reductors, mentre el transport per carretera en queda fora. Podem dir ben alt i clar, doncs, que la decisió de qui es jubila o no és totalment arbitrària i demostra que quan els qui dialoguen sí que tenen interès en millorar les problemàtiques, aquestes es solucionen. Una altra raó més per democratitzar la representació del sector del transport per carretera per acabar d'una vegada amb aquesta desídia de qui representa el sector.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.