«Bon dia, president; bon dia, diputats. Tenia la vaga esperança de no haver d'intervenir, perquè ja fa un parell de dies que ho dic: a mi el clima de Madrid em mata. No altres coses només, però, a més a més, també el clima. De manera que hauran d'aguantar aquesta veu, que semblo una granota raucant. Així que les meves disculpes. Però, clar, m'he vist impel·lida a sortir perquè els discursos de grups amb els quals solem estar d'acord en molts motius s'han basat en assenyalar errors. No es preocupin, seguirem el camí també d'assenyalar els errors de gent que fa la sang amb nosaltres quan s'equivoquin. Ho deia Jon Iñarritu: errare humanum est. Marcar-ho aquí al faristol no sé si és tan humanum. Vostès també haurien pogut parar la votació un cop es van adonar, amb aquesta preclara intel·ligència, que ens havíem equivocat, de manera que hagués tornat el text a la comissió, ho hauríem resolt i no caldria que ens estiguéssim plantejant votar a favor d'un veto que ha posat el PP al Senat contra una llei a la qual el contingut de l'error era accessori, perquè no era el que havíem de discutir.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.