«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, en primer lloc, deixin-me donar les gràcies als diferents diputats que m'han donat pastilles per al coll i així igual puc parlar una estoneta que s'entengui alguna cosa. Gràcies, Cristina Valido. Jo la veritat és que surto una mica estupefacta de tanta supèrbia i de tant estar content de conèixer-se un mateix d'alguns dels que pugen aquí. I els he de dir que no em sento en absolut concernida pel que s'ha dit, perquè la política -i està bé que reflexionem a l'entorn de què és la política-, segurament, més enllà de l'esforç de confiança que et va prestant la gent a mesura que ets coherent i que obtens resultats i que, efectivament, millores la seva vida en el dia a dia, té molt a veure amb els principis. I sap què passa? Que nosaltres no som aquells que si els nostres principis no els agraden, tenim d'altres. Tinc els que tinc, i no en tinc més. Per tant, al no tenir-ne més, són difícilment vendibles. I permetin-me que torni a repetir el mateix que vaig dir la darrera vegada que vaig estar en aquest faristol: el meu grup parlamentari, el meu partit, no es deu a ningú més que als ciutadans de Catalunya; el meu grup parlamentari, el meu partit, no és comprable, no ven els seus vots, no està al servei de cap interès econòmic que no siguin les classes populars i treballadores del meu país. Per tant, clar que fem política de llarga durada, és clar que sí.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.