«I per això som capaços de tenir la flexibilitat d'explicar que la negociació que nosaltres vam plantejar i vam estar disposats a tirar endavant es produïa en el marc d'unes modificacions fiscals que contenien un impost a la banca -o la transformació del gravamen, que era temporal, en impost- i l'impost a les energètiques, i que estàvem disposats -i ho estem- a modelar aquest impost per fer possible la transició energètica i ecològica d'aquest sector industrial, perquè vivim amb els peus a la realitat i som conscients de que cal que la indústria funcioni al nostre país. El que no som és hostatges dels que ens diuen que o fem la política fiscal que ells volen o, mira, deixen d'invertir, perquè nosaltres estem al seu servei, no ells creant riquesa al nostre país. I, per aquí, ho sento moltíssim... Jo soc molt capaç d'admetre que m'equivoco; sí, m'equivoco, m'equivoco sovint. Segurament m'equivoco més que no pas l'encerto, però, en qualsevol cas, ho faig, indubtablement, amb la bona fe que pretén la redistribució de la riquesa i amb la convicció de que tot allò que faig ve dirigit perquè hi ha un motor ideològic, hi ha una voluntat de canviar la realitat, perquè és una realitat injusta, incòmoda per als que tenim menys i molt més fàcil per als que teniu més. Potser que baixeu a la realitat de tots plegats i entendreu per què entenem que les rendes de capital no poden ser com les rendes del treball i entendreu per què no volem ciutadans només rendistes amb els lloguers dels pisos. I per això volem que, entre altres coses, en matèria d'habitatge es cenyeixin les capacitats de treure els pisos del mercat per fer-los de temporada.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.