«Recordem d'on venim. El 2019, els operadors i el Govern van acordar el tancament escalonat de les nuclears entre el 2027 i el 2035. Gràcies que Red Eléctrica de España, l'actual Redeia, va dir que el tancament no posaria en risc la garantia de subministrament elèctric, perquè la pròpia Redeia ja tenia previst anar ampliant la xarxa de línies MAT a Catalunya, per fer-hi arribar electricitat des de l'Aragó. Unes línies que trinxen el territori i que suposen una alternativa que no millora la nostra situació de dependència com a país, que no ens acosta a la sobirania energètica de Catalunya. Si tanquen les nuclears a Catalunya, passem a dependre o bé de França, d'electricitat majoritàriament nuclear ¿un contrasentit, oi?¿, o d'Aragó. I aquí ve el següent problema. Per sortir d'aquest atzucac necessitem més renovables a Catalunya i som molt lluny, molt, de complir els objectius PROENCAT, la Prospectiva energètica de Catalunya 2050. El nostre diputat al Parlament de Catalunya, el Salvador Vergés, posa sempre un exemple molt visual. Des d'ara i fins al 2050, hauríem de fer tres camps de futbol al dia de plaques solars i un molí eòlic cada tres dies, per complir amb els objectius. Però també necessitem que el Govern espanyol faci els deures, perquè l'aturada de les nuclears estava i està lligada al desenvolupament de les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia, ja sigui per bombeig hidràulic o per bateries. I el Govern encara no s'ha posat ni les bateries ni les piles. Aquesta situació posa contra les cordes els catalans, les indústries, les empreses, els consumidors. Per tant, no som aquí per respondre des del simplisme de nuclears sí, nuclears, no; sinó per reconèixer que no podem prescindir de l'energia que ens aporten les nuclears sense caure en noves dependències o assumir riscos de falta de subministrament.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.