«Nosaltres, escolti'm, neguem la major. Construir més no és una solució màgica per millorar l'accés a l'habitatge i aconseguir que més gent hi pugui accedir. I hi ha dades. L'habitatge no es comporta pel que fa a la qüestió del mercat, de l'oferta i la demanda, com els altres mercats. En aquesta línia, dos estudis fets a San Francisco i a Nova York expliquen que, quan es construeix un nou bloc en un barri, els habitatges que estan a 100 metres a la rodona baixen entre un 1 % i un 2 % el seu preu, però adverteixen que, dins un radi de 500 metres, els pisos pugen fins a un 10 %. Hi ha un tercer estudi fet a Minneapolis que compara els preus de l'abans i el després de la construcció d'un bloc. Els pisos més cars s'abarateixen una mica, sí, cert, un 3 %, però els més assequibles s'encareixen gairebé un 7 %. El fet és que, en definitiva, construir més no vol dir que fa que sigui més fàcil accedir a l'habitatge, sinó que contribueix a fer -o pot contribuir a fer- que els més vulnerables, com sempre, no puguin seguir pagant un pis al seu barri i hagin de marxar de casa seva perquè hi vagi a viure gent més rica que ells. De fet, hi ha hagut èpoques en la història recent de Catalunya i també d'Espanya en què s'ha construït més que mai i que, malgrat això, els preus s'han disparat. I em sembla que tots som, érem presents i vam viure la bombolla immobiliària que va fer esclatar la crisi de l'habitatge.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.