«Gràcies, president. Avui de matí m'he llevat a les sis i mitja del matí. He sortit de casa. Al costat hi havia Maria Antònia. L'acompanyava la seva cuidadora. M'ha saludat graciosament. He anat cap a l'aeroport. He arribat a l'aeroport de Palma, que està ple d'obres. Hi havia uns obrers que estaven berenant, perquè havien fet feina tota la nit a l'aeroport. He anat i he fet un cafè. He seguit el meu camí. He arribat aquí a Madrid. He agafat un taxi i he arribat fins al Congrés. No m'he tornat boig, senyories, els descric la meva quotidianitat, el que he fet jo aquest matí. Per a vostès, totes les persones que m'he creuat són invisibles. Totes aquestes persones són persones migrants, persones que tenen dret. Persones invisibles per a la dreta i per a l'extrema dreta, però per a nosaltres imprescindibles. I, per tant, per totes aquelles persones que ens fan la vida possible, per totes aquelles persones que contribueixen a fer d'aquest Estat un Estat una mica millor, són les iniciatives com la ILP de regularització tan necessàries, per donar-los drets. Drets per a tothom perquè no siguin explotats pels de sempre, pels de dalt, pel de l'extrema dreta.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.